El segell Angle Editorial ens ofereix una altra primícia imprevista, després d’apadrinar fa un parell d’anys el fenomen literari de les germanes Forrellad amb l’edició de sengles novel.les primerenques. Ara és el torn de Marta Cardona, una altra senyora que ens sorprèn amb una primera novel.la després de gairebé mig segle de dedicar-se principalment a una altra activitat artística: la pintura. Nascuda el 1928 i emigrada al Regne Unit el 1957, Cardona dirigeix el seu relat cap al terreny sempre ambigu de l’autobiografia, sense revelar –en cap cas, però– si hi guanya la ficció o la realitat.
Fora de lloc narra en primera persona, i tal com indica el títol, el sentiment de desplaçat de l’emigrant per mitjà de la figura d’una dona que, per amor, es veu empesa a deixar una prometedora carrera musical per casar-se i anar-se’n a treballar a l’estranger: en concret, a l’Anglaterra dels anys cinquanta. La peça és, també, un retrat psicològic dels rols de gènere en clau catalana de l’època, i una panoràmica social tant de l’elitisme britànic com de la misèria de les classes treballadores. Amb una prosa planera, precisa i fins freda per moments, Cardona va oferint capítols de la vida d’aquesta casada ben aviat infeliç, en un descens sostingut que va de la pèrdua del món conegut fins a la desintegració de l’ideal amorós i de la realitat que en depenia. Un descens que aconsegueix redimir-se amb la conquesta final d’una llibertat que no està, però, exempta del peatge pagat a terminis durant tota la narració.
Una novel.la llarga que val la pena llegir, que esquiva el melodrama amb mà ferma i que et permet reflexionar sobre les facilitats d’aquest món europeu nostre, en el qual viatjar és ja una activitat lúdica per a ociosos i on les conquestes de llibertat individual solen ser més el punt de partida que el d’arribada. –Maria Zaragoza
Fora de lloc narra en primera persona, i tal com indica el títol, el sentiment de desplaçat de l’emigrant per mitjà de la figura d’una dona que, per amor, es veu empesa a deixar una prometedora carrera musical per casar-se i anar-se’n a treballar a l’estranger: en concret, a l’Anglaterra dels anys cinquanta. La peça és, també, un retrat psicològic dels rols de gènere en clau catalana de l’època, i una panoràmica social tant de l’elitisme britànic com de la misèria de les classes treballadores. Amb una prosa planera, precisa i fins freda per moments, Cardona va oferint capítols de la vida d’aquesta casada ben aviat infeliç, en un descens sostingut que va de la pèrdua del món conegut fins a la desintegració de l’ideal amorós i de la realitat que en depenia. Un descens que aconsegueix redimir-se amb la conquesta final d’una llibertat que no està, però, exempta del peatge pagat a terminis durant tota la narració.
Una novel.la llarga que val la pena llegir, que esquiva el melodrama amb mà ferma i que et permet reflexionar sobre les facilitats d’aquest món europeu nostre, en el qual viatjar és ja una activitat lúdica per a ociosos i on les conquestes de llibertat individual solen ser més el punt de partida que el d’arribada. –Maria Zaragoza
Entrades
