Comunicat d’Angle Editorial en la mort de Joaquim Muntañola

Angle Editorial vol expressar el seu condol per la mort de l’escriptor i dibuixant Joaquim Muntañola, traspassat la passada matinada a Barcelona, a l’edat de 97 anys.

Angle Editorial vol fer públic el reconeixement de l’obra d’un dels millors dibuixants de Catalunya, desplegada en una extensa bibliografia. El darrer títol publicat fou l’any 2008 La memòria fa pessigolles, el seu recull il·lustrat de vivències i anècdotes (Angle Editorial).

Joaquim Muntañola i Puig va néixer a Barcelona el 9 d’abril de 1914. Als anys trenta, va publicar els primers dibuixos a les revistes Xut!, L’Esquitx, En Patufet, TBO, El Be Negre, Papitu i Lecturas. Després de la guerra va dirigir la revista Atalaya i el 1944 començava una reeixida col·laboració amb El Correo Catalán que es va allargar fins a la dècada de 1980. També va dibuixar a El Mundo Deportivo, Vida Deportiva, Barcelona Deportiva, Dicen, RB, Barça i Lean. El 1955 posà en marxa la revista d’humor Locus i el 1962 s’incorporà a La Vanguardia, on va publicar una vinyeta diària fins a 1984. Ha escrit diverses obres de teatre. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2007 el Premi Gat Perich a la seva trajectòria.

Extracte del pròleg de La memòria fa pessigolles:

«A punt de fer 94 anys, i amb una majoria d’amics havent-me deixat per sempre, la gent pensa que, com el que diu en Raimon, «no sóc d’eixe món», en el sentit més físic de la paraula. I parodiant la frase tarradellesca, vinc a dir que «encara sóc aquí». I per deixar constància que això és així, res millor que fer unes memòries al meu estil i titular-les «La memòria fa pessigolles», perquè, a mi, la memòria em fa pessigolles. Em pessigolleja la successió de coses que m’han passat al llarg d’aquesta vida, llarga però no feixuga. He conegut molta gent, he vist molts paisatges, he fet força coses, però a part de fabricar una bona família i ninots, em fa il·lusió (és fantàstic tenir il·lusions tan a prop de la centena!) deixar als meus fills, néts i besnéts uns apunts, escrits i gràfics, tractant coses que he viscut, els records de les quals «em fan pessigolles». Les pessigolles no són mai transcendentals, i aquí no trobareu massa coses que valgui la pena esmentar, però sí que pretenc que, a través d’aquestes pàgines, s’endevini la meva personalitat i el meu tarannà». [Joaquim Muntañola]