Independentisme català. Entre el símbol i la institució és una obra consistent, crítica i d’actualitat, que respon amb rigor i arguments al viu debat de la independència de Catalunya.
Oriol Illa desgrana, amb perspectiva històrica i precisió, les dificultats que suposa crear un estat propi avui, però també les oportunitats i fortaleses de què gaudeix Catalunya perquè esdevingui un nou estat reconegut per la resta d’estats del món.
La independència ha estat un procés polític molt freqüent durant els darrers 50 anys. Nacions Unides ha passat de 51 estats membres a 192, i la tendència és a augmentar. Paradoxalment, la independència es titlla sovint com una opció que, en un món global, va contra el signe dels temps, dibuixant-la com una quimera pueril, negada científicament, i el debat de la qual encara genera tabús, prejudicis i tòpics. Tanmateix tot indica que, les properes dècades, nous estats que avui no existeixen, emergiran a l’escena internacional. De la mateixa manera que durant els segles XIX i XX els grans imperis es van anar desintegrant per donar pas a grans estats, al llarg del segle XXI noves nacions culminaran les seves aspiracions per incorporar-se com a membres de ple dret a la comunitat internacional, fent-ho per la via política i democràticament. I la seva constitució, proclamació i reconeixement com a estats independents es farà íntegrament des de les institucions polítiques.
Independentisme català explica minuciosament i sòlida com l’independentisme a Catalunya és avui una alternativa versemblant que ha estat capaç d’integrar un espectre prou plural de la societat catalana, com per sobrepassar el llindar de la utopia per ser una proposta absolutament realitzable. Aquesta obra aconsegueix, amb perspectiva històrica, desgranar amb precisió les dificultats que suposa crear un estat propi avui, però també les oportunitats i fortaleses de què gaudeix Catalunya perquè esdevingui un nou estat reconegut per la resta d’estats del món.
Oriol Illa. Nascut a Barcelona el 1973, és llicenciat en Ciències Polítiques (UAB), Màster en Direcció Financera (UPF) i en Alta Funció Directiva (Escola d’Administració Pública de Catalunya); membre del Seminari de Filosofia Política de la UB; coautor del llibre Objecció; la revolta pacifista; vicepresident de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i membre del consell de redacció de la revista Espai de Llibertat. Va ser president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya entre el 2001 i el 2003 i impulsor del Festival Mundial de la Joventut celebrat a Barcelona el 2004. Va presidir Acció Escolta de Catalunya (2004-2005) i fou membre de la Permanent del Moviment per la Pau-Associació d’Objectors de Consciència entre el 1996 i el 2000.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada