Fantasmes de Barcelona de Sylvia Lagarda-Mata

Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona. La primera guia dels fantasmes de la ciutat.

El fantasma de Canaletes, la Dama de la Barceloneta, les ànimes d’una nau del Poblenou... Barcelona està plena d’esperits i espectres que ronden per alguns carrers i places de la ciutat.

13 itineraris per Barcelona que conformen un autèntic recull històric i documentat de fets sobrenaturals.

Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona.

Si una nit camineu per la Rambla i noteu un calfred, no descarteu que sigui el fantasma de Canaletes, o potser la Vampira del Raval, o fins i tot un espectre del Call jueu... I és que Barcelona està plena d’ànimes en pena que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. Si les voleu seguir, perseguir o ensumar, a Fantasmes de Barcelona en teniu un dels reculls més selectes.

Tots els fantasmes estan documentats. I si no us ho creieu, sempre podeu anar a provar d’invocarlos allà on les rutes us van portant... I és que el primer llibre de fantasmes de la ciutat està plantejat com una autèntica guia amb 13 itineraris per diferents barris. Cada itinerari compta amb el corresponent mapa, la ruta marcada i cada fantasma explicat configurant un autèntic recull històric i documentat de fets sobrenaturals.

Compra el llibre aquí

Presentació del llibre Darrere les barricades de John Langdon-Davies a Proa Espais

Presentació del llibre Darrere les barricades de John Langdon-Davies L’acte tindrà lloc el dimecres 18 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Proa Espais de Barcelona (C/ Rosselló, 212 de Barcelona). La presentació anirà a càrrec de l’escriptor i periodista Matthew Tree i comptarà amb la presència de Patricia Langdon-Davies, vídua de John Langdon-Davies, i d’Angle Editorial.

"El Molino. Un segle d’història" de Lluís Permanyer. El primer llibre que repassa la història de El Molino i la documenta fotogràficament

Lluís Permanyer es va enamorar d’El Molino l’any 1954, quan tenia 15 anys, i mai va deixar d’assistir-hi. És, doncs, el millor testimoni per explicar, amb un coneixement directe, la trajectòria centenària d’un local que va començar amb el nom de La Pajarera Catalana i que ha superat totes les dificultats per arribar fins avui, quan es previst que aquesta emblemàtica sala torni a obrir les seves portes la primavera del 2010. El Molino. Un segle d’història és el primer llibre que repassa la història de El Molino i la documenta fotogràficament. Ha fa amb una edició de luxe amb 256 pàgines i prop de dues-centes fotografies de reconeguts fotoperiodistes. Més de cent anys d’història mereixien un llibre com aquest, escrit amb passió per Lluís Permanyer. Les imatges del llibre són principalment de tres grans fotògrafs: Kim Manresa, Josep Tobella i Joan Fontcuberta. També hi ha aportacions de Colita i Català Roca i nombroses imatges inèdites, rescatades d’arxius personals d’algunes de les estrelles d’El Molino i d’anteriors propietaris.

DARRERE LES BARRICADES de John Langdon-Davies

El periodista i escriptor John Langdon-Davies està considerat un dels millors corresponsals estrangers en reflectir la Guerra Civil espanyola.

Darrere les barricades és «la narració més convincent i viscuda que s’ha escrit sobre la Guerra Civil» segons The Times Literary Supplement.

El llibre, considerat pels hispanistes més prestigiosos com el document més important des del punt de vista històric i periodístic sobre la Guerra Civil espanyola, fou un best-seller al món anglosaxó el 1936, però fins ara no s’havia publicat en català.

Amic de Josep Pla, Marià Manent, Ventura Gassol i Carles Riba, entre d’altres intel·lectuals catalans, John Langdon-Davies manté molts paral·lelismes biògrafics amb dos companys de generació: Gerald Brenan i George Orwell.


«El llibre, escrit com un veritable periodista en cinc setmanes, és un retrat molt viu del front i és un autèntic tros de la guerra reportatjat (...) per un home extraordinari.»
Nigel Chapman (Director general de la BBC World Service)

«Darrere les barricades de John Langdon-Davies segueix sent un treball molt valuós setanta anys després de la seva primera edició.»
Paul Preston (London School of Economics)

LA IMAGINACIÓ NOUCENTISTA Edició d’Antoni Marí

Una revisió crítica de l’ideari capaç de transformar Catalunya en un país amb voluntat de modernitat

El noucentisme va ser el marc cultural des del qual, a la Catalunya de principis del segle XX, es va intentar donar sentit a les convulsions d’una època i fer front al desconcert que els reptes estètics, polítics i morals plantejaven. Com resoldre el creixement econòmic, l’activitat política i l’ambició cultural d’un país que s’estava recuperant?

Aquest és el punt de partida dels assaigs que conformen La imaginació noucentista, analitzant els següents aspectes: Ideari noucentista; Institucions i programes; Arquitectura i ciutat; Propostes literàries i Llenguatges plàstics. Els autors Narcís Comadira, Borja de Riquer, Oriol Bohigas, Jaume Vallcorba, Enric Ucelay-Da Cal, Salvador Oliva o Giuseppe Grilli, entre d’altres, exposen les idees que van vertebrar la construcció del Noucentisme, quins eren els seus models culturals i polítics i com calia vincular el país a la modernitat: «Una modernitat que era conscient de les mancances, els endarreriments i els anacronismes que el nou esperit noucentista havia d’omplir i superar amb la voluntat dels ciutadans i el recolzament de les noves institucions.» (Antoni Marí).

Marc de l’imaginari català del segle XX L’objectiu de l’obra és analitzar, des d’un punt de vista crític, i constatar que el Noucentisme és el marc cultural que proveirà bona part de l’imaginari català del segle XX. Un imaginari que no és exclusiu de Catalunya sinó que s’ha de considerar directament vinculat al context internacional i fortament influït per corrents contemporanis. Aquest impuls de modernització que té lloc en la civilització occidental tindrà a Catalunya, amb el Noucentisme, un caràcter propi vinculat amb la recuperació d’una tradició mal assumida i una modernitat per resoldre.

El Noucentisme va ser un projecte polític, estètic i moral amb unes concrecions plàstiques, literàries o arquitectòniques, unes preferències estilístiques i una delimitació cronològica. L’estudi del classicisme, el llatinisme, l’avantguardisme o el mediterranisme son les línies de força d’un procés de generació d’idees i d’imatges que renoven el contingut i donen sentit nou a categories com ara la naturalesa i el paisatge, la casa i la ciutat o la tradició i l’avantguarda.