29/6/10

Dinaw Mengestu, entre els millors 20 escriptors de menys de 40 anys, segons 'The New Yorker'
















La prestigiosa revista nord-americana The New Yorker, situa a Dinaw Mengestu entre els 20 millors autors de menys de 40 anys per a llegir aquest estiu. Segons The New Yorker aquests joves escriptors copsen perfectament la inventiva i vitalitat de la ficció americana contemporània.


Dinaw Mengestu és autor de Nens de la revolució publicada en català per Angle Editorial aquest 2010. La seva primera novel·la aborda de ple els temes de la identitat, la dislocació social i la soletat a través de la vida d’un immigrant d’Etiòpia als Estats Units. Amb aquesta obra va guanyar premis tan prestigiosos com el Guardian First Book Award, Los Angeles Times Book Prize, Prix du Premier Meilleur Roman Étranger i New York Times Notable Book, entre d’altres.

Ara The New Yorker, una de les revistes nord-americanes més prestigioses que publica crítiques, assaigs i reportatges d'investigació i ficció, torna a reconèixer el talent d'aquest jove escriptor nord-americà d'orígen etíop.

Si encara no ho heu fet, us recomanem la lectura de
Nens de la revolució. És realment un llibre commovedor! També ho han recomanat ells:

«És poc comú que un novelista pugui parlar cómodament de temes polítics espinosos como l’exili, la memòria o la lluita de classes i, a la vegada, siguicapaç d’escriure amb intel·ligència i sensibilitat sobre l’emoció de l’amor». Rob Nixon, The New York Times

«Una gran novel·la... un llibre que commou per la senzillesa com està escrit, perquè ens fa evident la solitud de la gent que ho deixa tot per començar de nou». Fe Fernández, Llibreria L’Espolsada

«Em va commoure profundament aquesta història d’un emigrant etíop a la recerca d’acceptació, pau i identitat». Khaled Hosseini, autor d’El caçador d’estels

Llegeix l'entrevista a The New Yorker, clicant aquí

16/6/10

PRESENTACIÓ: "El feixisme a l'Alguer" de Marcel A. Farinelli. El proper dijous 24 de juny a l’Alguer en el marc de 'Lo viatge del retrobament


Mentre els feixistes italians s’enorgullien de bombardejar i perseguir els «rojos» catalans durant la Guerra Civil Espanyola, què passava amb els catalans de l’Alguer? Com és possible que una dictadura que es proposava la italianització de les masses no encarés amb precaució la catalanitat de l’Alguer?

Encara avui, la memòria col·lectiva dels algueresos sembla haver esborrat aquells vint anys de règim, justificant aquest oblit amb una situació perifèrica i aïllada que hauria fet que el feixisme no tingués arrels a l’illa. A El feixisme a l’Alguer, Marcel A. Farinelli, amb un gran esforç de documentació en molts casos inèdita, i basant-se també en testimonis personals, dóna resposta a aquestes preguntes amb l’objectiu d’explicar la relació entre el feixisme i la identificació dels algueresos, quina actitud van adoptar les autoritats del règim en la petita ciutat sarda de cultura catalana i com van reaccionar els seus habitants. Per fer-ho situa l’Alguer més enllà de la seva catalanitat: presenta una introducció general sobre la història de l’illa, i a continuació analitza el fenomen feixista a la ciutat. “Escriure sobre l’Alguer durant el règim feixista (1922-1945) significa endinsar-se en un territori escassament estudiat, ja que els pocs textos que tracten de la història d’aquesta petita ciutat dediquen un espai mínim aquest tema, o bé l’obvien totalment. A més, qui volgués saber alguna cosa sobre el tema i preguntés a ciutadans algueresos, se sentiria respondre que a la ciutat no hi va passar res”, explica l’autor a l’inici del llibre

Marcel A. Farinelli. Nascut a l’Alguer el 1978, ha estudiat història entre Itàlia i Catalunya. A partir d’un primerenc interès cap a la identificació nacional i la llengua com elements claus d’alguns moviments polítics del món contemporani, s’ha interessat al feixisme italià, al sardisme i als moviments nacionalistes a l’àrea mediterrània.


El llibre El feixisme a l’Alguer de Marcel A. Farinelli es presentarà a el proper dijous 24 de juny a les 20:30 hores en el marc dels actes de Lo viatge del retrobament. La presentació tindrà lloc a la Plaça de la Santa Creu. I anirà a càrrec d’Aldo Borghesi i comptarà amb la presència de l’autor, Marcel Farinelli.

15/6/10

Tasta el darrer llibre d'Arcadi Oliveres!



Durant tota aquesta setmana pots tastar un fragment del darrer llibre d'Arcadi Oliveres, Aturem la crisi, publicat per Angle Editorial.


Aturem la crisi és un dels títols que forma part de la nova campanya del programa Tasta'm, que promou el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i en col·laboració amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. La campanya consisteix en l'edició d'uns opuscles amb els primers capítols o extractes de novetats editorials. Aquests opuscles els podeu trobar als transports públics de Catalunya i Balears, entre ells l’autobús, el metro, els trens de rodalies, el tramvia, el TGV, Baleària. També a grans equipaments culturals de Barcelona com el Mercat de les Flors, l’Auditori, el TNC o el Teatre Lliure.


No perdeu l'ocasió de llegir el fragment Les perversions financeres del darrer llibre d'Arcadi Oliveres que trobareu aquesta setmana a tots aquests punts de distribució. A Aturem la crisi, Arcadi Oliveres aconsegueix desemmascarar els principals culpables d’una crisi que s’hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices.



Marta Cardona, autora de 'Fora de lloc', entrevistada per el Huddersfield Examiner

La sorprenent història de Marta Cardona, autora de "Fora de lloc" també triomfa a Anglaterra. Fa pocs dies va aparèixer aquesta extensa entrevista al Huddersfield Examiner

11/6/10

Arcadi Oliveres, entrevistat al programa "Mil.lenium" de TV3 per parlar sobre el seu llibre "Aturem la Crisi"


Veure l'entrevista

El programa Milennium, de Televisió de Catalunya, entrevista a Arcadi Oliveres, arrel de l'aparició del seu nou llibre Aturem la crisi, editat per Angle Editorial. Arcadi Oliveres i Ramon Colom aprofundeixen en les causes i en les conseqüències de la crisi econòmica i analitzen l'actuació dels governs europeus.