12/12/12
5/9/12
Catalunya, a la independència per la butxaca, d'Alfons Durán-Pich
Descarrega't el dossier de premsa del llibre aquí.
Amb vocació i experiència en gestió i docència, Alfons Durán-Pich construeix un discurs directe, clar, il·luminat quan és necessari per xifres, citacions i articles. Els números de l’espoli fiscal, quines són les inversions que s’han fet a Catalunya o per què i com és viable l’Estat català són les parades que anem fent durant el trajec- te, el final del qual se’ns va imposant pàgina a pàgina sense concessions: Espanya és el passat.
La independència és l’únic camí per redreçar una balança fiscal totalment desequilibrada entre Catalunya i Espanya. A partir d’aquesta premissa, l’autor dóna un argument definitiu per assolir-la que va més enllà de les raons històriques, culturals, polítiques i socials: l’econòmic.
I és que cada vegada el llistat de raons a favor de la independència és més llarg, i per fi sembla que tothom coincideix en haver trobat el motiu definitiu. És la raó més democràtica i més poderosa de totes, perquè afecta a vells i a joves, a rendes altes i baixes, a empresaris i a treballadors, a tothom qui visqui a Catalunya sigui de l’origen que sigui.
Mitjançant l’estudi de l’espoli fiscal, les inversions fetes per l’Estat a Catalunya, la solidaritat entre regions, la viabilitat d’un Estat propi versus altres models territorials i tot tipus de dades i xifres, presentades de forma di- dàctica i comprensible, el llibre explica els avantatges socials que es podrien aconseguir amb un estat indepen- dent que gestionés els seus impostos, reafirmant la seva tesi: apostar per la independència és apostar també per una major qualitat de vida.
«Durán-Pich es troba com un peix a l’aigua en la complexitat de les xifres i fa l’esforç de fer-les entenedores i llegibles per a qualsevol que no sigui un expert. Aquest és, probablement, el gran mèrit d’aquest estudi: l’atípica claredat expositiva d’uns temes que habitualment són àrids i complexos.» Pròleg de Quim Torra
• Alfons Durán-Pich
www.alfdurancorner.com
Mànager professional que ha ocupat la màxima posició executiva en nombro- ses empreses industrials, comercials i de serveis. Va estudiar Sociologia, Psi- cologia i Administració d’Empreses a les universitats de Deusto, Barcelona i Stanford. És Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC (cursos de doctorat). Durant catorze anys va ser professor de Màrqueting a Esade. És membre de l’Academy of Management, de l’American Marketing As- sociation, de South Place Ethical Society i del Cercle d’Economia de Barcelona, entre altres associacions. Analista econòmic en diferents mitjans d’informació i autor dels llibres Psicología de la Publicidad y de la Venta, Cien consejos para ejecutivos ambiciosos y quince flores para sus amantes, Ajuste de cuentas, Consejos y acotaciones para sobrevivir en el siglo XXI, Management. Cuader- nos de campo, La empresa: un striptease, Pequeño diccionario crítico para radicales impenitentes i El canon del Management.
EXTRACTES DEL LLIBRE
«Atès el pes de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat, la «taxa d’espoli» és molt elevada. De fet, és tan elevada que es pot dir que els comptes públics catalans estan produint dèficits des del 1986. Un rècord en la història financera.»
«A Catalunya aquesta sagnia permanent ha buidat les arques públiques, no només del Govern de la Generalitat, sinó també dels ajuntaments, les diputacions, etc.»
«Només en interessos del deute, la Generalitat ha de pagar durant l’any 2012 uns 6 milions d’euros diaris, o el que és el mateix, 300 euros anuals per cada ciutadà català. Si vol fer comptes, vagi afegint aquesta xifra a la seva quota d’espoli.»
• Una comparació sorprenent
«Transferència anual de la Unió Europea a Espanya: 4.761,9 milions d’euros. Transferència anual de Catalunya a Espanya: 8.916,6 milions d’euros. No només Catalunya ha duplicat la contribució de la Unió Europea, sinó que l’impacte sobre la renda del ciutadà català és més de 40 cops l’impacte sobre la renda del ciutadà europeu.»
• La política espanyola d’infraestructures: què han fet amb els nostres diners?
«L’AVE va ser un pecat per acció. I el que és pitjor, no es va complir la penitència i es continua pecant, davant l’atònita mirada dels experts internacionals. L’AVE forma part de la «borratxera democràtica» de l’Estat espanyol, en què la demoscòpia pren un paper protagonista.»
«Ara comentarem el gran pecat capital per omissió: el transport ferroviari de mercaderies. En aquest apartat l’Estat espanyol és a la cua de l’Europa comunitària; tan sols un 4 % de la mercaderia transportada es fa per via fèrria. En fer prevaldre el transport de passatgers en trens d’alta velocitat en la política pública d’inversions, s’ha abandonat la prioritat estratègica que la mateixa Unió Europea recomanava: el transport de mercaderies.»
«Per què es posen condicions a les companyies aèries internacionals, obligant-les a utilitzar Madrid com a punt de referència? Per què no es permet que Barajas i el Prat competeixin de forma oberta? Per què es posen traves a la potenciació de vols internacionals directes des del Prat? Què té a veure tot això amb la lliure competència i l’economia de mercat?»
• La inviabilitat de Catalunya com a comunitat autònoma
«L’«autonomisme» ha de reconèixer el seu fracàs. Continuem igual com estàvem. No podem decidir sobre res important. Ni sobre les nostres pensions, ni sobre la política portuària, ni sobre els nostres aeroports, ni sobre la nostra sanitat, ni sobre la nostra política educativa. El nostre àmbit d’actuació és ridícul. Ni tan sols podem decidir sobre temes menors, com tenir seleccions esportives. El nostre Parlament és un parlament de joguina. El nostre Govern té les mans lligades. A quina persona amb seny, i des d’una suposada catalanitat, se li pot ocórrer defensar encara la via de l’autonomisme?»
• La independència: la nostra última oportunitat
«Es donen, doncs, les condicions objectives; només fa falta que algú es comprometi de debò amb la indepen- dència. Ha arribat l’hora de la política amb majúscules. I en aquest procés s’ha de liderar i convèncer.
«El món està instal·lat en una de les seves crisis més convulses i cal fer un esforç per reposicionar-se. De la ma- teixa manera que una empresa reeixida és aquella que és capaç d’adaptar-se als canvis de l’entorn, un país amb aspiracions de progrés i benestar ha d’actuar de forma semblant. Cal, d’una banda, potenciar les forces i aprofitar les oportunitats i, de l’altra, reduir les debilitats i superar les amenaces. El flanc dèbil de Catalunya és la seva inserció en l’Estat espanyol. No és el nostre hàbitat natural, ni ho ha estat mai. Fa falta sortir d’aquesta trampa i fer-ho immediatament. El camí ha estat traçat.»
25/7/12
Lluís Permanyer guardonat amb el Premi Trajectòria 2012
14/6/12
A terra les muralles! de Joan Maria Bigas
1/6/12
¡Ya basta! Indignación y respuestas a un sistema enfermo de Arcadi Oliveres
Tu i jo, de Niccolò Ammaniti
Optimismo global, 100 argumentos en contra de los pesimistas y a favor de la felicidad
Optimisme global, 100 arguments en contra dels pessimistes i a favor de la felicitat
Eduard Biosca
10/5/12
Avançament de les novetats d’Angle Editorial
Publicació: 6 de juny de 2012
20/4/12
Els autors d'Angle Editorial signen llibres per Sant Jordi!
11-12h: FNAC - Arenas
17-18h: Grup del llibre (Rambles/ Liceu)
17-18: Parada entitat. (Rambla Catalunya, 59)
11-12h:
11-12: Parcir
19/4/12
Novetats Sant Jordi 2012
Diguem prou! Indignació i respostes a un sistema malalt, d'Arcadi Oliveres.
Arcadi Oliveres considera que ha arribat l’hora de caminar cap a propostes radicals de desobediència a un sistema i a unes polítiques que ja no són ni ètiques ni sostenibles.
Vivim en un planeta que permet que havent-hi prou recursos cada dia es mori gent de gana. «El sistema capitalista ha tocat fons. Això ja no funciona. Un sistema que dóna prioritat als interessos d’uns pocs per sobre de les vides humanes és un sistema malalt», assegura Oliveres.
En aquest llibre explica per què ha arribat el moment de dir "Prou!" i organitzar-se d'una altra manera.
Podeu escoltar l'Arcadi en aquest vídeo.
Vides hipotecades, De la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge, d'Ada Colau i Adrià Alemany:
Cliqueu aquí per llegir l’inici del llibre.
Fèlix Millet, el gran impostor. De Jordi Panyella
El periodista Jordi Panyella fa una radiografia d’un dels espolis més escandalosos del nostre país i aporta noves i interessants revelacions sobre el cas del Palau de la Música.
Què n’han dit?
«Periodisme excel·lent», Xavier Bosch.
«Cada cop es fa menys periodisme d’investigació, que gairebé és com dir periodisme, i per tant, s’ha de saludar de manera molt especial el treball que ha fet el senyor Panyella”, Joaquim Maria Puyal.
Enfoteu-vos-en! Humor indignat.
45 ninotaires del país ens ofereixen la seva visió de la crisi i d’altres temes candents com el 15M, els indignats, les retallades, la corrupció política, la banca, l’habitatge, les eleccions, els moviments de les xarxes socials, etc.
Enfoteu-vos-en! denuncia amb humor les desigualtats socials del nostre món i del nostre entorn més proper.
Històries sense futbol, de Joan Valls.
Joan Valls ha entrevistat per aquest llibre alguns dels millors futbolistes que juguen o han jugat a la Lliga espanyola; entre ells els tres millors jugadors del món: Messi, Xavi i Iniesta.
Al llarg de la conversa parlen de tot, menys de futbol. David Villa explica com es va trencar el fèmur als quatre anys. Walter Pandiani té rèpliques de Kitt, el cotxe fantàstic, de la furgoneta de l’Equip A i està esperant que li arribi el Batmòbil. Bojan Krkic confessa que ha marxat a Roma buscant la felicitat...
A la recerca del benestar, d’Ignasi Llorente
Ignasi Llorente, portaveu d’ERC entre els anys 2008 i 2011, proposa abandonar definitivament un nacionalisme que considera emocional i el contraposa a un independentisme racional. L’autor intenta respondre a la pregunta de com seran els estats al segle XXI, a partir de la premissa de considerar totes les administracions com a eines al servei de l’espècie humana. Els estats, argumenta, han de ser reformats sota criteris d’eficàcia i d’utilitat i no ser considerats una finalitat en si mateixos.
Mira el vídeo de "A la recerca del benestar"
Els colors dels dies, d’Albert Mestres
Aquell estiu va ser llarg, inoblidable i tràgic per a l’Albert i l’Elisenda. Avorrits ja de Barcelona, a primers d’agost arriben a Cadaqués, on els seus pares han llogat un apartament per passar-hi dos mesos de vacances. A Els colors dels dies Albert Mestres narra l’aprenentatge sentimental i sexual d’un nen que viu el pas de la infància a l’adolescència amb una intensitat prodigiosa i una imaginació desbordant.
L’ombra de sant benet, de Ramon Carreté i Adolf Todó
A L’ombra de Sant Benet, format per catorze relats, Ramon Carreté i Adolf Todó barregen la versemblança històrica i la llibertat narrativa, amb escenes improbables però no impossibles, en què els personatges i el mateix monestir de Sant Benet s’enfronten a canvis, crisis o dificultats que poden reorientar profundament les seves vides.